Tractatus formalitatum brevis. Tractatus de differentia / Pere Daguí ; textos llatins editats per Claus A. Andersen ; introducció de Rafael Ramis Barceló & Claus A. Andersen ; traducció catalana de Maria Cabré Duran & Rafael Ramis Barceló ; traducció anglesa de Claus A. Andersen ; en col·laboració amb Robert Andrews
Daguí, Pere


Santa Coloma de Queralt ; [Bellaterra] ; [Barcelona] ; [Tarragona] : Obrador Edèndum : Universitat Autònoma de Barcelona : Institut d'Estudis Catalans : Universitat Rovira i Virgili, 2018
212 p. ; 21 cm (Bibliotheca philosophorum Medii Aevi Cataloniae, 4) 
Text llatí amb traduccions al català i l'anglès.
ISBN 9788499654119
ISBN 9788494756634
ISBN 9788449079115
ISBN 9788484246763

En el Tractatus formalitatum brevis, Daguí discuteix críticament una doctrina que era popular, en el segle XV, entre els escotistes. Així, el tractat conté la reformulació d'un elaborat sistema de distincions originalment escrit per Pere Tomàs, qui fou professor de teologia a l'studiumfranciscà de Barcelona a principis del segle XIV. En la seva darrera obra, el Tractatus de differentia, Daguí torna a tractar el tema de a diferència, encara que en aquesta ocasió ho fa des d'una perspectiva més lul·lista. De fet, la diferència s'aplica ara a la famosa teoria de les relacions de Llull. Daguí també presenta una teoria original sobre el to ("sonantia") de la diferència que trobem, d'acord amb l'aplicabilitat universal del principi de la diferència, en tots els àmbits de la realitat. Pere Daguí (1435-1500) desenvolupa la seva teoria de la distinció i de la diferència en els seus dos tractats metafísics, el Tractatus formalitatum brevis i el Tractatus de differentia. L'autor, en el seu eclecticisme, es basa en motius tant de la tradició escotista com de la tradició lul·lista. En aquest context, Daguí entén la "diferència" com un principi universal de tot el coneixement. (Editorial).

Estudios sobre la Universidad de Tortosa : 1600-1717 / Rafael Ramis Barceló, Pedro Ramis Serra
Ramis Barceló, Rafael


Madrid : Dykinson, 2020
288 p. ; 24 cm (Historia de las Universidades, 55) 
Bibliografia. Apèndix documental.
ISBN 9788413247519

Aquest llibre pretén estudiar la història de la Universitat de Tortosa des de la seva erecció canònica en 1600 fins a 1717, any en què va ser transferida a Cervera. A través de quatre capítols, s'estudia el lloc de la Universitat de Tortosa en el conjunt de les Universitats de la Corona d'Aragó, mitjançant la proposopografía de rectors, lectors i graduats. Era un Convent-Universitat que estava en mans de l'Ordre de Predicadors, i en el qual s'ensenyava exclusivament Filosofia i Teologia. L'apèndix documental inclou els Estatuts del Col·legi de Sant Matías i Sant Jaume, els Estatuts de la Universitat, així com la relació dels graduats que s'ha conservat per als períodes 1600-1623 i 1659-1717. Entre ells, es troben nombrosos clergues regulars i seculars de València, Catalunya, Aragó i Mallorca. (Editorial).

Los Juristas catalanes en las universidades italianas durante el siglo XVII y su acción política en el Principado / Rafael Ramis Barceló
Ramis Barceló, Rafael


En: Ius Fugit. Revista Interdisciplinar de Estudios Histórico-Jurídicos. Zaragoza, núm. 17 (2001-2014) , p. 333-347 (Historia del derecho) 
Notes a peu de pàgina.

En aquest escrit voldria argumentar que, malgrat les prohibicions de Felip II, els juristes catalans no van deixar de freqüentar les Universitats italianes. En el primer terç del segle XVII van acudir a les Universitats italianes diferents estudiants de lleis i cànons que després van exercir un notable paper polític en la defensa del dret del Principat. L'anàlisi dels registres de les Universitats de Bolonya, Pisa i Macerata ens serveix per a conèixer alguns d'aquests destacats estudiants, la repercussió dels quals va ser molt directa en la política catalana durant els regnats de Felip III i Felip IV.

L'Estudi General de Lleida al segle XIV / [ressenya de:] Rafael Ramis Barceló
Ramis Barceló, Rafael


En: Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija. Madrid. Vol. 20, núm. 2 (2017) , p. 361-362 (Bibliografia) 
Ressenya de:
- Gort Riera, Roser. L'Estudi General de Lleida al segle XIV / Roser Gort Riera. Lleida : Edicions de la Universitat de Lleida, 2016

L'Hospital d'en Llobera. Lectures d'història de Solsona / [ressenya de:] Rafael Ramis Barceló
Ramis Barceló, Rafael


En: Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija. Madrid. Vol. 19, núm. 2 (2016) , p. 296-299 (Bibliografia) 
Ressenya de:
- Planes i Albets, Ramon. L'Hospital d'en Llobera : lectures d'història de Solsona / Ramon Planes Albets. Solsona : Ajuntament : Consell Comarcal, 2016

Antoni Cerdà (c. 1390-1459). Poder polític i promoció eclesiàstica a mitjans del segle XV [Fitxer informàtic] / Albert Cassanyes Roig ; [dirigida per: Karen Stöber, Rafael Ramis Barceló]
Cassanyes Roig, Albert


Lleida : Universitat de Lleida, 2018
Dirigida per: Stöber, Karen; Ramis Barceló, Rafael. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2018
1 recurs electrònic (658 p.)

Antoni Cerdà va néixer a Mallorca cap al 1390. En el moment de la seva mort, que va ocórrer a Roma el 12 de setembre de 1459, era canonge en diverses diòcesis, bisbe de Lleida i cardenal, i, a més, posseïa nombrosos beneficis i altres prebendes arreu de la Corona d'Aragó. Cerdà protagonitzà un fulgurant ascens en la jerarquia eclesiàstica que li permeté la percepció d'abundants rendes i l'ascens social de la seva família. Les causes d'aquesta promoció eclesiàstica s'han de buscar en els vincles que uniren Antoni Cerdà, els papes Nicolau V, Calixt III i Pius II, i el rei Alfons el Magnànim, així com en els amplis coneixements de Teologia que havia adquirit. També sembla que es trobarien en l'origen d'episodis afegits a la vida d'Antoni Cerdà, alguns sense cap fonament històric, altres, fruit de confusions. Aquests episodis que s'han anat divulgant al llarg dels segles. La depuració de la biografia d'Antoni Cerdà, per tant, és una necessitat.

Los Últimos grados de la Universidad de Solsona (1701-1715) / Rafael Ramis Barceló, Pedro Ramis Serra
Ramis Barceló, Rafael


En: Historia. Instituciones. Documentos. Sevilla, núm. 44 (2017) , p. 298-313
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou quadre de graduats amb noms, dates, examinadors, testimonis i procedència. Resums en castellà i anglès.

En aquest article s'estudien els últims graus conferits per la Universitat de Solsona (1701-1715). Amb això es pretén conèixer millor el perfil dels graduats per aquesta universitat irregular, que va col·lacionar títols de totes les Facultats a estudiants catalans i balears, i que va ser denunciada per la Universitat de Barcelona per pràctica fraudulenta.

Los Grados en teología en la Universidad de Barcelona durante el siglo XVI / Rafael Ramis Barceló
Ramis Barceló, Rafael


En: Anuario de Historia de la Iglesia. Pamplona. Vol. XXIV (2015) , p. 291-309
Notes a peu de pàgina. Inclou relació de graduats amb la data de graduació, la procedència, el nom dels padrins i examinadors.